sota el carè alto

Feia uns dies que no actualitzava però primer perquè vam fer un finde de barbacoa a casa de la rita a GrÚmes i l'altre vam escalar en esportiva pq el temps també pintava malament i no hi ha gaires fotos al respecte :).

barbaco a la caseta de la muntanya de la rita

Una anècdota va ser el rescat que vam presenciar al mateix poble i no enteníem el pq, al final va resultar ser un infart d'un veí del poble. Resulta que si al trentino truques al 112, segons la urgència que sigui envien l'helicòpter i l'ambulància a la vegada. En aquest cas va arribar abans l'helicòpter ja que estan a menys de 10kms més o menys i van baixar el metge pel cable i es van endur l'home tb pel cable, total que es va salvar gràcies a l'helicòpter ja que va passar pocs minuts respecte a l'infart. Un bon servei sí senyor!

l'helicòpter al camp de darrera de casa


el jefe de casa xD (el de darrera sí que és el jefe de veritat), no hi ha manera d'atrapar-lo mai! xD

Que per cert, cada cop que em trobo amb el veí, m'invita a una copa de vi a la cantina i em dóna una ampolla d'alguna cosa. Ara tenim dos litres de vi de fragolino (de "uva fragola" en italià, no sé com es diu en català!! Els experts, quin tipus de raïm és?) i un litre de grappa (sgnapa en trentí xD) tot fet a sota de casa :D. A l'any diu que fa 1200l només per la familia i amics, aixi que ja ens en pot donar ja :D.

El cap de setmana es presentava fresquet i inestable...amb quota de neu a 2mil, doncs s'havia de fer alguna cosa fàcil per no complicant-se la vida. El que s'abarca dels alps desde la vall del trentino és quasi tant gran que és molt difícil decidir-se i al final has de decidir quasi a l'atzar jaja.

brenta nevat

Al final decidim anar a conèixer la vall est del carè alto, un cim de 3400 dins el parc d'adamello-brenta i decidirem sobre la marxa. No és precisament el més alt de la zona ni del trentino, el més alt és el ortles de 3900, però no deixa de ser maco aquest cim!! I l'haurem d'anar a fer tard o d'hora!

cascada de camí al bivac

Al final, del que es tracta és passar-s'ho bé, anant a la muntanya és un exemple, altres però disfruten d'altres formes...

snif snif

L'anècdota del dia va ser que al refu de baix ens van comentar que el camí estava tallat...perquè una esllavissada de terra havia tallat el camí i el pont que travessava el riu estava en perill de caure..., i el president del grup de muntanya (aquí es diuen SAT) que mantenen el camí, refu etc de la zona, estava allà i ens va explicar que es podia fer si anàvem amb compte d'alguna manera o altre i si, es podia fer, tampoc era tant greu com per posar un cartell de camí tancat jeje.

nevada de la nit anterior! neu a partir de 2000

Després ens trobem al de la SAT al pàrquing abans de començar a caminar amb un aparell de buscar metalls (com els de la platja que busquen monedes i altres xD) buscant "tresors" amagats de la guerra i excavant al terra (grup de recèrca històrica de la guerra mundial jaja frikis!).

bivacco cassina dosson 2340m

bivacco amb el carè alto al fons

Al final a la nit baixa de 0º i estrenem els plumes ueue xDD. Al final el dia següent davant la neu gelada i el gel que hi ha, decidim tirar avall i al final ben fet pq després veiem com es lia un altre cop el temps :). Feia dies que no caminàvem i +-1000m de desnivell ha estat prou bé per un finde que ningú donava res pel temps :), però avui plou..

la mateixa cascada però amb la llum del matí

entrada 100 i 1era escalada en dolomites!

Doncs és l'entrada 100 en el blog!! Però fora tonteries, tan fa, però em faig creus que porti 100 entrades xD.

corna rossa

El temps a la província està una mica inestable desde fa uns dies.., aquest cap de setmana volíem pujar la cima tosa, el cim més alt de les dolomites de brenta, per la seva via normal. Però en vista que necessitàvem dos dies i pel diumenge pintava fatal, vam acabar decidint fer una via llarga a brenta però més a baix, a 2100, aprop del refugi graffer (passo grosté, us enrecordeu cesc i pilar?)

brenta!

Aparcant a Vallesinella, després d'1h i mitja d'aproximació, arribem a la paret de la corna rossa, alla hi trobarem la notre via, un altre giro de giostra.

Arribem a sota però no acabem de localitzar el peu de via i de mentres es posa a caure gotes, però aguanta el temps i ens hi posem.


La via xula sobretot els primers llargs, després es fa una pesada la part final de cada llarg herbosa :(, però wai pq és la primera via a brenta i amb roca dolomítica :) (de plaques bones, a llastres lletges i sueltes i roques inestables xD).





Unes 3h i picu de via i patiment per si plou o no xd i som a dalt :).

Cansats, arribem al refu graffer entremig de la boira i tornem al cotxe en 2h, al final un dia llarg, desde les 7 del matí que sortim de casa fins les 8 del vespre que hi tornem a arribar..

El diumenge a certa alçada pintava molt malament així que vam anar a Noriglio, en busca dels 6a de la muerte (al costat de rovereto, o sigui en total a 15min de casa i res de regalar el grau snif snif), avisant a la tropa escaladora i van acudir l'Aldo i en Silvano. L'Aldo té 66 o 67 anys i s'atreveix fins a 6a de primer, a partir d'aquest grau, ja ho fa tot en segon per no fer-se mal ni res, però en via llarga, segueix al Silvano de 7a, pujant com sigui però puja...

En Silvano em recorda al Cristóbal (si si, si llegeixes això records xD). Deu tenir la seva edat i està fort com un roure, fa 7c o algu així, no sé ben bé, va venir i després va anar a escalar tot sol un 6c de 35m, molt bé nanu xD.

Total, vam escalar que va donar gust aquest finde!! Dilluns vaig collir raïms, vaig donar una volta amb bici i jugar a bàsquet al camp del costat de casa :D (mola aixo de tenir el poliesportiu davant).

Pròxims dies... de pluja i fresca, a 15º aquí: seguir estudiant italià i rocòdrom (a 1 min de la porta de casa! XD) i collir raïm alguns dies més :).

Pròxim finde a la casa de la muntanya de la rita, a celebrar cumples de rita i claudio i fer na mica de caminada per allà.

brenta amb l'últim raig de sol

Objectiu abans que vingui l'hivern de veritat, una via de les maques, que ens han recomenat i d'obligatori anar: via decima!! Quina pinta els comentaris :D, a veure si la podem anar a fer :D.

PD: rita, si vols blog en dos idiomes...google translate xD. È scherzo!
PD pels de sansa: que vagin bé les fires :).

escalar aprop...doncs a arco!

Dissabte una mica de ressaca.., netejar..., ikea...un dia llarg, i per això el diumenge vam haver de fer alguna cosa aprop, ideal? Arco! Amb el super llibre de ressenyes de via llarga vam triar una facileta:

foto extreta del llibre..

7 llargs, 180m està prou bé per un diumenge cansino!

Pel que havíem llegit les dificultats es centraven als últims dos llargs...i joer!! Un 5c desplomat que no era 5c....Havíem llegit que hi havia una presa artificial o no se què...al final era un clau amb un cordino quasi trencat per fer A0. Però de primer vaig fer estreps i tot, perquè ni de broma tirava només d'allà!!

al pas clau! Desploma encara que no ho sembli!

Després al següent llarg la linda se les va tenir amb un altre 5c de placa divertida, deu ni do tb!!! Era per pensar-s'ho!!

últim tros de l'últim llaaaaaarg, ja era fàcil

mentre els tedescos provocaven cues a l'única carretera per tornar a la nostre vall, fotos al lago di garda :)

festa ignauguració del pis

Doncs per celebrar aniversaris d'un i de l'altre i que estàvem al pis, vam fer una festeta i a la linda se li va acudir enviar un mail a 25 persones, per allò de que...la meitat no venen mai sabeu?

ignuz a la terrassa! De mentres l'inter perdia...ho sento claudio xDD

Doncs resulta que van venir 22...i clar amb nosaltres 24 jaja. Dos dies preparant el sopar!! Però va valer la pena..




Gràcies a tots per venir :)