aresta Urrestei

Tornem a Atxarte, a visitar aquesta zona del parc natural de Urkiola, amb vies de tots els graus, sobretot equipades, però nosaltres escollim la que queda desequipada, per practicar, la normal d'Urrestei, amb un pas de V- a la part final :).

minicamper xD, ja ho millorarem per l'estiu...amb noves idees ja xD

l'aresta de l'urrestei es la de l'esquerra

linda de 1era!

fàcil, amb mil ponts de roca i fisures per trastejar!

vistes desde dalt

reunió a l'arbre :D

esperant que passi una altre cordada

No tenim fotos del pas més aeri (ens van fer fotos l'altre cordada, a veure si ens les envien!), però surtirà V- amb un pas bastant aeri però amb bon canto i fisures per posar friends :). Al final fem uns 5 llargs, amb un tros al ensamble inclòs :), i només dos tristos claus rovellats en tota la via i només amb el rappel equipat.

rappel de 60m, foto de l'altre cordada

El diumenge sense ganes de posar-nos a fer cap via llarga, ens aproximem amb la calma cap a Santander on té el vol la Linda, i fem una parada a Ramales, on veiem al patxi usobiaga equipant una via a la paret de l'eco, on fem un parell de vies, dinem i cap a Santander....

Pròxim finde, no s'escalarà...despedida del canals, prepara't! xD

il·legals..

El dissabte al matí a Burgos plovia però tal com deien els mapes, una mica més al nord, a 60kms, faria bon temps i va ser així, ens va aguantar el dia.

Pancorbo és una escola molt coneguda de la província de burgos i del nord en general, una escola amb moltes vies del sisè grau, ideal per nosaltres.

Vam començar fent una via clàssica de 3 llargs de V+, V i IV+, molt maca, semiequipada, només amb un parabolt a cada llarg i reunions equipades, això sí, la resta de friends i fisus. El primer llarg el va fer el Gus, cosint la fisura a friends ;). El segon llarg el vaig fer jo i el tercer llarg el Jona amb un regalito final d'un pack de fisus que algú deuria perdre..

Una via molt maca, amb fisures, diedres i una travessia molt xula. Després d'això ja estàvem contents però vam anar a per més, primer vam provar un 6b+ molt atlètic que no em va sortir i després al sector las cuevas:

amb la via del tren al costat

Aquí sí va sortir un 6a+ i just quan estàvem en el 6b+ del costat...sorpresa...aparca la guardia civil al pàrking i comencen a pujar pel camí, que carai voldran?

al costat del parking, esplanada...destrossa..

Doncs el que volien era tocar els collons. Ens diuen que està prohibida l'escalada en pancorbo, així, directament...que és un parc natural i no es pot escalar per les aus. Nosaltres comentem que no en sabem res, que no posa res a la guia, ni a enlloc i que tampoc hi ha cap cartell especificant que hi ha alguna època prohibida, ho entenen però diuen que la desconeixença de la llei no implica que no sigui motiu per no poder tocar els collons. Total apunten el dni del gus que és a l'únic que veuen escalant del grup, i el dni d'un altre noi de l'altre grup que hi ha escalant al costat.

Ens diuen que informaran a la junta de cyl i ells decidiran si denúncien, etc. Nosaltres de mentres preguntarem si realment està prohibit, trucarem al club mirandés que són els equipadors, i si cal a la junta a veure què diuen i si realment està prohibit...que posin cartells, ja que aquí ningú sap res i cada dia hi ha gent escalant.... i ho respectarem tal com cal, està clar..

autopista que passa pel al costat..

doncs si això és un espai natural...estem llestos

Doncs marxem d'aquí i marxem a un altre lloc, a via que vam obrir per acabar de passar el dia i el gus l'encadena!

gus encadenant la via vabuca! (vasco burgalesa catalana xD),sortirà un 6b

assegurant (no l'he aconseguit encadenar encara gr xD per poc!)

Acabem el dia bé, llàstima de la moguda dels guardies civils grgr. Això sí, diumenge agulletes però no ens impedeix de sortir un altre cop, a burgos torna a ploure i anem cap al nord, cap a valdegobia...però plou i fem un cafè i marxem cap a ramales de la victòria!

sector camino

A ramales ens trobem amb el jon i companys seus, així que acabem sent 6, 3 cordades al sector camino, fa sol i calor i fins i tot alguns es posen cremeta.

cim sant vicente, davant de la zona de ramales

En la foto es veu com s'acosten núvols sospitosos, tot i fer mala pinta seguim escalant i ens acaba enganxat una bona tormenta, resultat, corregudes cap a les coves xD. Acabem fent dos o tres vies de placa amb passos d'adherència, abans que es lii grossa xD.

paret del eco, paredón!

Una vegada secs i ja tornant a fer sol, decidim anar tirant cap al poble a fer un cafè, i de mentres anem cap al cotxe...una altre correguda perquè s'aproxima la pluja i quasi ens enganxa un altre cop xD. Cantàbria és verda i per algun motiu serà :).

sector la placa xD

A la vall de caderechas, una zona desconeguda, on hi ha petits poblets que a l'hivern només hi viuen dos persones en tota la vall. Una zona tranquila amb moltes parets...

Teníem localitzada una paret i teníem curiositat i el gustavo tenia ganes d'equipar, només faltava que l'alcalde del poblet del costat, dongués permís després de consultar-ho amb el seu cosí que resultava ser escalador...amb els guardes rurals ja hi parlarem més endavant jeje.

vistes desde la paret

Així que el dissabte ens hi arribem el gus, edu i jo a veure què podíem fer-hi, bé...i el ra, que ens vigila desde baix, i cada cop que pugem plora jeje.

quan no el veus...mira darrera teu, estarà mirant-te així amb una branca a terra esperant que li tiris!

quan el seu amo i nosaltres ens posavem a escalar vinga a plorar!

la paret!

Ens estudiem bé la paret, fem ràpel i la netejem de pedres perilloses..

peu de via brut encara! diumenge serà netejat..

Per ser dissabte ja en tenim prou i ens anem a passejar per les valls del voltant, buscant parets, veient vies noves, descobrint agulles equipades molt interessants i valls molt xules amb cascadetes i posant de nou les xapes robades en un petit sector a Oña...el gus està en modo altruista tu xD.

de mentres gus neteja una mica la paret...llegeixo el diari xD

Diumenge a les 10 estem a peu de via el gus i jo, preparats i motivats. Primer netegem el peu de via, després la paret, la provem en toprope un altre cop per decidir on han d'anar les xapes i després ens posem a foradar.

mans a la feina

un forada l'altre la resta de feina i així anar canviant

Finalment fem els primers intents a la via de primers, i...cada cop que la provem ens sembla més dura xDD


No l'aconseguim encadenar, però surten uns 18m de via i creiem que 6b de grau aproximadament, és molt difícil això de graduar, cada cop la provem i tot i sabent-se la via de baix a dalt costa... Té tres passos molt divertits, un pas en la fisura, un pas de placa, i quan arribes a la última xapa...tens un llançament divertit per rematar-ho. Ens agrada molt com ha quedat i creiem que els seguros són els justos i estan als llocs que toquen!

Una motivació més per entrenar..

Arco

Arco, un poblet al costat del lago di Garda, és un un dels paraïsos dels escaladors dels nord d'itàlia, i sobretot pels alemanys, que ho invaeixen tots els caps de setmana, i més si és un cap de setmana llarg...p...alemanys! XD

arco i llac

També és conegut per una competició molt famosa entre els escaladors pro, rockmasters, l'any passat crec que va guanyar l'Adam Ondra si no recordo malament.

Està una mica més al sud de trento, a una mitja hora en cotxe i acostuma a fer millor temps que a trento i dolomites, així que és fàcil que molta gent es concentri allà, degut a la bona temperatura que hi ha normalment.

A Arco vam anar a escalar en via llarga, a seguir agafant confiança en placa, que a la zona n'hi ha bastanta...oi?


Com que ens en falta, vam anar a treure el cap a una escola molt curiosa, només de placa xD.

la meva cara amb la placa..xD

linda practicant

A Nago, un poblet molt aprop, hi vam anar a fer esportiva, les vistes al llac de garda i el seu grau baix (hi ha de tot de fet), i la seva quantitat de vies, fa que el lloc estigui plè...d'alemanys i s'hagi d'agafar ticket per poder escalar.., però a part d'això entre setmana deu ser una escola molt guapa ;).

:O