Zermatt i flors

El primer dia a Zermatt fem la visita al poble obligada, poble sense cotxes de gasolina, dic de gasolina perquè si que n'hi ha d'elèctrics, però la resta estan prohibits, cosa que t'obliga a pujar al poble o en tren (pagant una morterada pel pàrquing) o en taxi-bus (val més la pena), idea que em sembla molt bé perquè sinó no sé on aparcaria tothom en aquell poblet!




Busquem informació sobre el Breithorn i en quin estat està la neu, info que no aconseguim ja que els simpàtics suïssos de l'Alpin Center, ens diuen que no ens poden donar aquesta info sino pugem amb els seus guies, cosa que ens fa riure i marxar. Tampoc vam tenir sort amb la info a les noies que venen els tickets del telefèric ja que no ens volien donar info ja que no es fan responsables dels no-esquiadors u.u.


Després de la indignació fem una excursioneta lleu pel meu tormell tocat, però al final es va animar l'excursioneta i quasi fem mil metres de desnivell per estirar les cames :), amb boniques vistes sobre el poble, Cervino, el Breithorn i amb mil papallones i flors:

la crida del Breithorn!

Visita a chamonix i campionat del món

A Chamonix hi vam estar-hi dos o tres dies, venint de Courmayer (túnnel del montblanc 33 euros paaaam), fent el turista més que res, pujant a l'agulla du midi (paaam 60 euros per pujar a 3800), visitant saint gervais, i veient el campionat del món d'escalada que donava la casualitat de que es celebrava aquells dies precisament (va ser casualitat ho juro).


Com es pot veure vam triar el millor dia per pujar a l'agulla du midi,...un cel blau, amb calor i sense vent.






Al campionat del món d'escalada de dificultat, hi vam poder veure el Patxi Usobiaga en directe, encara que no li vam tirar cap foto perquè estàvem embobats mirant la facilitat amb la que encadenava la via i pel que sembla va acabar guanyant les finals el dia següent!

psico a torrdembarra

Amb dies de calor...el millor que es pot fer és remullar-se de tant en quan i millor escalant!





Perdent la por a les alçades:

le petit montblanc

Le Petit Montblanc és un cim de 3400m just al costat del Montblanc de veritat. Aquest cim no és massa conegut però és un clàssic de la vessant italiana i es fa desde una de les vall de Veny a la qual s'accedeix desde Courmayer, per entendre'ns, el Chamonix italià.


Es pot fer en un dia salvant el desnivell de +1800 però nosaltres vam preferir dormir al bivacco Raineto a 3mil metres per veure la posta i la sortida del sol al massís del Montblanc.


Per tant, vam sortir d'hora, a les 10 aproximadament salvant els 1400m positius que teníem fins al refugi de metall que estava a 3mil. Vam arribar-hi al migdia veient aquestes vistes:

Panòramica

Algun dia farem "le gran", oi?

Ens hi vam trobar una parella molt simpàtica francesa, amb els quals ens enteníem amb anglès. Vam sopar amb ells i vam compartir una agradable vesprada, dic vesprada perquè a les 6 de la tarda va començar a nevar i ens vam haver de tancar a dins el refu a fer aigua, el sopar i mantenint-se calents que a fora feia un fred que pelava.

També vam tenir una visita diferent:

ciao!

I a les 8 tancavem els porticons i ens posàvem a dormir ja que vam decidir conjuntament despertant-se a les 5 per fer cim, veure el sol sortir, ja que a aquelles hores són les millors amb el cel més destapat per poder veure unes bones vistes i sense massa perill de mal temps.





Aquí vam practicar el encordament, i els grampons i el piolet, ja que tot i no ser un cim difícil, havíem de practicar aquest tipus de maniobres i tècniques perquè els dos tinguèssim confiança de cara a futurs cims més complicats.


Així que ens vam encordar i vam pujar els 400m restants per una pala de neu de 35 graus aproximadament amb una grimpadeta final de vertígen, oi linda? ;). Desde el cim:

Foto cimera

Després avall que fa baixada i volem dinar a baix, total 1800 de desnivell negatiu amb tot el pes a darrera i tormells una mica tocats, però una experiència molt bona al massís del montblanc i un cim totalment recomenable, per aquells que els hi agradi estar sols a un cim, en contra als grans cims on hi trobes centenars de persones...

Vall d'Ayas i Cervinia

Les vacances 2009 han començat per la Vall d'Aosta (Itàlia), on pots trobar coses molt interessants i accedir a moltes valls, com la Vall d'Ayas, o la vall on es troba Cervinia, desde on pots veure aquesta vista diferent del Cervino:


o desde on pots pujar al Breithorn (que també pots fer desde Zermatt tal com vam fer), Castor, Pollux i varis més 4mils:




Per altre banda, si vols info d'escalada pots anar a una botigueta de muntanya d'Arnad, just al costat d'una escola d'escalada, on hi trobaràs uns venedors molt simpàtics que et donaran info per donar i per vendre i que gràcies a ells teníem ressenyes i recomenacions de zones que hem anat utilitzant tots els dies, i a més a més si et fan descomptes per comprar cordes encara més genial, què dir :P :).

A 10 min a peu desde el càmping, vam estrenar la corda nova comprada a la botigueta, gràcies a una oferta de la marca per donar-se a conèixer i gràcies a un descompte dels simpàtics venedors, sortint la corda de 70m i 10mm de la marca Tendon per 90 euros :$:


El lloc era bastant diferent al que ens tenen acostumats, gespeta per estirar-te i descansar al costat del riu i comentar les vies amb els altres escaladors italians simpàtics :).