espiguete cabroncete

El dissabte sonava el despertador a les 4 del matí, perquè igual que a altres llocs ja fa calor, aquí encara fa fred o sigui, i havíem d'aprofitar el Pitu i jo, que portem tot l'hivern esperant poder trepitjar l'espiguete i provar sort, però només arribar i fer l'aproximació, ens vam adonar que...hi havien 20cms de neu nova, del dia anterior!! I és que aquí encara neva..i encara queda hivern..

cara nord espiguete

En vista del paquetón de neu pel corredor, de les restes d'allaus que es podien veure i de les dos capes de neu que es veien si feies una mica de forat, vam decidir anar a fer esportiva ben aprop jeje. Vam aprofitar per treure el cap al curavacas, que presentava el mateix aspecte..

cara sud curavacas

I finalment vam arribar a les 10 del matí en aquesta petita escola amb 30-40 vies baixes de 10m, però bloqueres com elles soles, vam treure al final 6 vies entre V-6a+, prou bé per estar reventats i mig adormits :D.

escola aprop de cervera de pisuerga, un pèl bastant bloquera

Per altre banda, el diumenge em passava per un poblet que hi viuen durant l'any només dos persones, aprop d' Oña. Hi vaig anar a buscar...les raquetes de neu perquè es van quedar a la furgo del gus l'anterior sortida al pirineu i ell hi té família allà, i aprofitant que està aprop...vam anar a treure el cap pel congost que hi ha a la vall, una zona despoblada i a buscar a les parets si hi vèiem algun clau, alguna resta de via clàssica en aquesta paret que té un centenar de metres...encara queden parets sense equipar, encara que sembli mentida, però alguns ja hi tenen un objectiu, i si aconsegueixen el permís potser hi ajudaré jeje.

I setmana santa cap a les dolomites i cap a Arco, a escalar a roca :D.

Corredor nord-oest al culivillas

El dijous ens trobem a Vitoria (a mig camí) en gus, jon i jo i comencem a marxar, en direcció als piris, amb l'objectiu de punxar força gel xD. Aquest dia ens el prenem amb calma, anem a visitar el pueyo, on hi ha cascades de gel a l'estil d'esportiva..., però fa massa calor i estan a les últimes..

es podia assegurar assentat desde el cotxe casi xd

i anem a escalar un parell de vietes aprop d'allà per passar l'estona. I amb això i fent una ferrata d'iniciació que han construït per fer cursets, passem l'estona i anem cap al pàrking de l'Anayet i preparem el material, material necessari i reunit entre els 3 per demà (sense contar l'individual).

una mica de tot per si de cas

L'objectiu és el corredor nor-oest del culivillas de 250m i graduació D, encara que això és molt subjectiu, segons el gel que et trobis jeje.

El dia següent el despertador sona a les 4.45 però surtim de la furgo a les 5.05, esmorzem en fred (llet calenta al termo ja de la nit anterior) i cap amunt.

neu tova i un conyàs però anar fent

fent-se de dia, al final 1h i 45 aproximadament fins a peu de via

Tenim la mala sort que han passat 3 a davant nostre just una estona abans de començar a caminar nosaltres, anant al mateix corredor, així que ens toca esperar perquè no ens volem menjar ni pedres ni gel..

a peu de corredor, esperant que els de dalt facin el 1er i segon llarg

aprofitem x disfrutar de les vistes al midi

Finalment ens toca, comentem com repartir-nos els 3 o 4 llargs de 60m que hi ha, al final m'ofereixo pel 1er llarg i tiro amunt. El 1er llarg el formen dos ressalts una mica punyeteros, sobretot pel gel, q està...que més val no pensar...

començant el L1 desde la R0

El 1er ressalt per l'esquerra presenta un millor gel i té uns 80-85º i s'acaba tombant, després ve el 2on ressalt amb uns 75º però un pèl més llarg. Al final utilitzo els 5 cargols de gel que porto a sobre, en els 65m de llarg, si n'hagués portat més...n'hagués utilitzat més jaja.

jon i midi xD

Les reunions s'han de montar completament i crec que surten prou segures jeje. Després els dos següents llargs els podríem haver fet en ensamble o sense encordar però al final tirem amunt montant R's.

jo al L2, el pati fa yuyu xd

gus es queda el L2 i foto a la R2

Arribem al cim i comença a granitzar i ploure, amb un vent que tomba jaja, total,el més ràpid possible tirem avall i cap a la furgo, i al refu de casa de piedra a assecar-nos bé.

a alguns els hi sonarà l'estil de baixada...coll de la marrana i plàstic xD

En vista de les temperatures i com pinten les pluges, decidim tirar cap a Morata de Jalón (en el pròxim posts alguna fotico) a fer esportiva la resta de dies!

culivillas!!

Ara mateix estem al refu de piedra a panticosa fent una birra pero avui ha estat llarg i hem fet un corredor, l'únic que ens deixarà el temps pq està plovent i marxem a morata de jalón.

Els meus dos companys han portat un mini portatil i estavem mirant les fotos i ja que tenen 3g d'aquest doncs aprofitem xD.






Ja penjaré més fotos quan torni, resumidament ahir vam arribar al migdia a la zona, vam escalar un parell de vies d'esportiva i vam anar a dormir en un parquing, avui ens hem llevat a les 4.45 per tal de ser els 1ers i oh sorpresa, hem sigut els segons jjeje. El corredor son 3 llargs, el 1er amb 1 ressalt de dos metres de 90º, i el 2on ressalt de 75º, total un llarg de 65m amb 5m al ensamble xD. La resta de llargs maxim 65º, neu tova, als piris queda poc gel :(. Bona activitat, total 8h!!

Ja penjare mes fotos, a fer esportiva toca, pq pinta molt malament la resta del finde!! (avui es festa a moltes comunitats i ahir ens la vam agafar de vacances jo i dos vascos xD).

Post expres xD

sensacions

Cap de setmana de sensacions noves, amb el Jon i el Gustavo, un finde que més que explicar-lo, posaré fotos...

jojo..com que són de barakaldo...

fent camí

refu lliure

quasi treiem els piolos!

fusta humida, el que va costar..

la 1era i amunt

lalalala

tots volem provar de 1er i posant cargols tots!

jon disfrutant

cova de gel

aquest cop disfrutant de 1er sense haver de parar-me

en la més vertical decidim provar tots de segon :)...que dur!

pel pont de març...corredors al piri!

tour per la pedriza

La pedri és un lloc especial...només quan comences a veure'l d'aprop te n'adones, val la pena coneixe-ho ni que sigui fent un passeig com nosaltres vam fer, una volta per la zona del laberint i passant pel pájaro, pel hueso, aprop del yelmo,..i veure les mil cares de la pedri.

el pajaro! el veieu oi?

el hueso!

En el hueso hi vam trobar a dos escaladors i com sempre...hi vam parlar una estona, estaven a punt de posar-se a escalar la via, que l'havien deixat a mitges el vespre anterior, pretenien dormir penjats a la via, però el vent i neu de la nit els va fer baixar i dormir en un lloc més raonable, encara que pelats de fred pel que van dir jaja.

frikis..xD

Alguna estona ens va nevar i el camí també estava un pèl complicat pel gel, el que va fer que ens "perdéssim" una estona pel laberint fins trobar de nou un altre cop el camí, tot controlat sempre xD.

formes i més formes

mirant cap al coll, davant de la zona del yelmo

I haurem de tornar, però ara que ens ho coneixem...a escalar en aquestes plaques... :D.

visita a riglos

El finde va començar estressant, amb retard del vol inclòs, passant per l'outlet de barrabés a huesca i finalment arribant a Sabiñánigo on passàvem la nit, amb la intenció del dia següent fer alguna cosa amb neu o gel, les opcions eren vàries...

Però el dissabte, la ciclogénesis explosiva o tormenta perfecta com li deien a les notícies, va aparèixer també a la zona i el temporal de pluja, neu que ens queia a sobre i un desprendiment de terra a la carretera per la qual acabàvem de passar va fer que giréssim cua i tiréssim cap a riglos, on feia millor temps!

tipica foto de guiri

homenatge a rabadá i navarro

el puro!


uo!

Nosaltres teníem la intenció d'escalar algu, fàcil, ja que ni jo ni la linda vivim a dos ciutats on fagi molta calor i no estem escalant massa, així que la confiança està baixa, encara que ella escala més que jo, que ha fet alguna que altre via per la zona del lago di garda :). Així que decidim fer alguna del colorao, que pinta bé.

el mallo colorado, sembla ridicul en comparacio jaja

El diumenge esmorzem al refu tranquilament i anem cap al parquing, on ens trobem amb dos escaladors més, comencem a xerrar amb ells i resulta que un d'ells es diu Villarig, que té 60 i llargs anys i resulta que escalava amb en rabadá (com a la nord del puro) a vegades i que estaven obrint una via nova a la madalena. També ens va explicar que la via que faríem (via carla de grau V) la van obrir ells però va anar un "friki" i la va taladrar i ho explicava tot divertit i rient, ja que no és com els que s'enfaden per les noves equipacions i nous estils d'escalada ja que considera que és una nova època i hi ha lloc per tots. Va ser divertida la conversa, tot un personatge!

a la 1era reunió

a la 3era i última

Els últims dos llargs els empalmem i amb una corda de 70, arriben justos justos..xD, com sempre a l'últim llarg escassegen els seguros encara que és fàcil. Tota la via els passos fàcils hi ha alejes (10m màxim) i a les panxetes i passos més verticals i difícils doncs està ben protegit, i algun que altre lloc pots posar algun fisu mental :).

dos escaladors a la via zulú

Baixem pitant cap al cotxe i que anàvem justos de temps pel vol! Arribem al cotxe i veiem que la linda s'havia deixat la maleta a fora, al costat del cotxe, per sort al costat que no es veia (amb un sac a dins i material valuós XD), i ningú l'ha tocada xD, no comments parres xD.