i tocava boulder

Finde intens, començant el divendres tarda a subirats fent unes quantes vies en la poca estona que teníem de sol i marxant amb frontal, un clàssic ja.

- destierro animal V+ (3)
- delicateessen 6a (5)
- noche de frío 6a (10)

i vam provar i queda com a projecte:
- fitzcarraldo 6b (7)

Dissabte el vam dedicar a bici, per variar una mica, sortideta de 3h amb en xumi i miol, amb punxades incloses i càmeres reparades que no estaven reparadaes (ejem, no diré més xD).

I diumenge, hem estat de descoberta a la zona de la llacuna, on sabíem que hi havia una zona de boulder antiga però més grant que els secretivos de per aquí sant sadurní, algun dia posarem fotos dels secretivos ;).


Però la llacuna ens ha agradat molt, tant per la tranquilitat com el bosc, com el racó amb el roc del frare, i els nostres intents en els tres o quatre problemes que hem provat i fet, i amb deures pel pròxim cop que hi anem!


No sabem la graduació ni tenim ressenyes ni res de res de la zona, si algú en té i sap alguna cosa més, estarem encantats!

le canigou!

Després de dos setmanes sense actualitzar, ja tocava! tot s'ha de dir que vam fer coses igualment, el que passa és que no vam fer fotos! Però aquest cop sí!

El dissabte 14 i 15 de març, un intrèpid grupet del grup de muntanya de sant sadurní pretenia fer el canigó, així doncs l'adrià, canals, andrés (el dels munientes) i jo mateix (xavi) ens vam llevar ben d'hora (5.30 am brrr) per arribar a les 10 del matí sota el canigó.

Després del moment clau del repartiment de pes (altrament dit menjar) vam caminar fins a 5h per arribar fins el refugi de cortalets, pel coll de voltes...(joder si feia voltes) pujant 1.200m de desnivell des del cotxe.


Una vegada al refugi va tocar descansar, pensàvem que tindríem la festa en pau...pero noi...un grup de francesos (alguns parlaven català, tot s'ha de dir) ens va tocar el crostó fins altes hores de la nit, per no parlar del fum q hi havia al refu... que fins i tot va fer que l'aigua tingués gust de fum! eeeeeeeeecs, neu desfeta de merda sense sals minerals de res i a sobre fumada, quasi es menjava el fum!

Doncs, va tocar llevar-nos un altre cop a les 5.30 sisi... (l'adrià va repetir el dilluns tb xD), i després d'esmorzar una mica a les 6.30 sortíem del refugi en direcció el circ de balaig i la bretxa de durier, ... vaia coses feien la gent d'abans... la bretxa la van obrir a dinamita! Tot i això el lloc era preciós i amb un paredóooooon!

Bé, com que el grup de francesos venia darrera i no era qüestió de tenir un grup nombrós tirant-nos neu al cap, vam fer via i vam pujar per la canal (d'uns 45-50º) fins la bretxa i després fins el cim per la xemeneia, tot molt fàcil i amè!

Al cim fent la foto de rigor... i estrenant el super...llençol del grup de muntanya! sí perquè .... precisament petitó no és i a sobre és transparent jaja.


Al baixar, a poquet a poquet que no era qüestió de posar un peu malament!


Total, una bona sortida de cap de setmana, amb un desnivell acumulat de 3600m en dos dies, prou bé!

Llista de patades (altrament coses inútils a fer-li patada, les quals vam carregar):
xavi : crema solar, munchkin, pasta de dents, brúixola (val si q mai se sap, pero..), guants gordos, braga, warm hand xD, ... quant de pes podria haver estalviat!
adri: a completar xD
canals: pala de neu? a completar xD
le muniente: corda (juasjuas)

massificació

Dissabte vam decidir sortir per la comarca armats amb el "Barcelona y sus alrededores" a buscar alguna zona nova d'esportiva per a fer algun V i 6a, i la nostra elecció va ser Torrelletes, que tan sols té una paret amb unes 15-20 vies. Doncs bé, mala sort, ja hi havia tres grups escalant, cosa que reduïa molt les nostres opcions. Era d'hora, de manera que vam decidir canviar de zona tot anotant la paret de Torrelletes per a una próxima ocasió, ja que la roca feia molt bona pinta.

Ara ja amb ganes de no perdre més temps i posar-nos a escalar decidim anar a l'opció segura: la Font de l'Ametlló, ben a prop i moltes vies. Esperavem trobar-hi gent, però el que hi havia era una multitud. El primer V que trobem ens el fem nostre (no ens el prenguin!), i mentre l'estem fent arriben no menys de 15 persones (de les quals 3 o 4 ni tans sols es preocupen d'esquivar la nostra corda, la trepitgen al passar!!!), de manera que l'ambient resulta molt desalentador.

Encara no és tard, i tenim ganes d'escalar amb tranquilitat, o sigui que... vinga quilòmetres!!, enfilem cap a Mediona i allí trobem la terra promesa, solitud! silenci!. Ara sí, en l'ambient idoni, les hores passen sense que ens n'adonem enmig d'una bona escalada.

(Les fotos corresponen a la Font de l'Ametlló)

El diumenge es lleva aigualit, o sigui que ens recloem al boulder del grup de muntanya on quedem exhaustos i amb força gana abans de dinar, idoni si després toca calçotada ;)